|
SANT
JOAN BOSCO
pare i mestre dels
joves
La biografia de Sant Joan
Bosco es molt simple i molt complexa. Molt simple perquè pot reduïr-se
a una frase: "Lhome que consagrà la seva vida als joves".
I molt complicada perquè ha necessitat vint volums de moltes pàgines
per escriure la seva biografia. Fem un esforç.
El somni dels
nou anys
Joan Bosco neix a I Becchi, una
masia de Castelnuovo d`Asti, del Piamont italià, el 16 dagost
de 1815. Orfe de pare als dos anys, té la sort de tenir una mare
santa, "mamà Margarida", que leduca amb tendresa
i fortalesa. Joan és el petit de tres germans. Té una intel.ligència
desperta, una imaginació viva i una gran força de voluntat. És
el cap dels seus companys, als qui repeteix la predicació del
mossèn i els diverteix amb jocs i contes. Ell mateix atendrà les
vaques i fixarà els ulls en els llibres, ja que se li ha ficat
al cap que vol ser capellà.
Als nou anys té un somni
que marca tota la seva vida. Es troba entre una multitud de nois
que riuen, juguen i blasfemen. Joan pretén fer-los callar a cops
de puny. Apareix un personatge que el crida pel seu nom i li diu:
"No amb cops, sinó amb dolcesa, amb amor". També apareix
una Senyora. Lagafa de la mà i li fa veure un difícil ramat
de cabrits, gossos, gats, ossos i altres animals ferotges . "Heus
aquí el teu camp -li diu-. Fes-te humil, fort i robust".
Tot seguit aquelles feres es van transformant en mansos anyells
que fan festa davant del Senyor i de la Senyora. El petit Joan
es posa a plorar. No entén de què es tracta. La Senyora li posa
la mà al cap i li diu: "Al seu temps ho entendràs tot".
I es desvetlla.
Dificultats
en el seu camí
Per
ser sacerdot ha destudiar. Però els pobres no tenen mitjans.
A més, el seu germanastre, lAntoni, shi oposa radicalment:
Aquesta oposició lobliga a sortir de la seva casa natal
de I Becchi. A la ciutat de Chieri treballa i estudia: fa de cambrer,
de sastre, ferrer i fuster. Dona classes a alumnes endarrerits.
Tot li servirà per a la fundació dels primers tallers darts
i oficis pels aprenents.
Fa el batxillerat i funda la "Societat
de lAlegria" amb un grup de joves companys de classe.
Aquí hi ha larrel dun dels seus grans principis: "Santedat
és alegria". Reb lordenació sacerdotal el 5 de juny
de 1841, als vint-i-set anys. Mamà Margarida li diu unes paraules
inoblidables: "Començar a dir missa és començar a sofrir".
LOratori
festiu
8
de desembre de 1841. Don Bosco va a celebrar lEucaristia
a lesglésia de Sant Francesc, a Torí. El sagristà troba
un pobre noi a la sagristia i li mana que ajudi la missa. No sap
de què es tracta.
- Llavors, què fas aquí?
De males maneres, el llença al carrer a crits
i cops descombra. Intervé Don Bosco:
- Què fa vostè? Per què li pega? No sap que
és un amic meu? Cridil inmediatament: he de parlar amb ell.
El noi torna moix i tremolós. Porta el cap
rapat i la jaqueta bruta de calç. És un orfe emigrant. Finalitzada
la missa, Don Bosco comença un diàleg. Li pregunta pel seu nom,
pel seu ofici, per la seva familia, per la seva edat. Li pregunta
si sap cantar. No, no sap res. I després, la pregunta clau: "Saps
xiular?". El noi es posa a riure. Té setze anys i no ha fet
la primera comunió. No satreveix a anar al catecisme perquè
és massa ganàpia entre els petits, i señ rifen. I Don Bosco
sofereix a fer-li la primera lliçó de catequesi. Comencen
amb un Avemaria.
El diumenge següent són ja nou. Després...
Don Bosco
en quatre temps
Quatre grans etapes
marquen el procés creador de Don Bosco:
- 1841 - 1848. És l`etapa dels inicis del seu apostolat
juvenil.
- 1848 - 1857. Període difícil en la política dItalia.
Comença les seves escoles professionals.
- 1857 - 1875. Época de la fundació dels Salesians. Construeix
la basílica de María Auxiliadora
- 1875 - 1888. Época dexpansió per Italia, Europa
i Amèrica. Funda els Cooperadors Salesians.
El sant dels
joves
A la seva mort, els Salesians eren 733, en sis inspectories o
províncies, i 57 cases. Les Salesianes eren 390, 40 cases i 5
nacions. Els Cooperadors eren més de 80.000. Don Bosco tenia la
gràcia de fer amb senzillesa de prestidigitador les coses més
difícils, fins i tot els miracles. Eren molts els qui deien que
no podia ser sant perquè era "furbo" ( un picardiós
). Però ha estat qualificat " un home llegenda" (Víctor
Hugo), "la meravella del seu segle" (Urbano Ratazzi),
"lunió amb Déu" (cardenal Alimonda), "el
sant dels joves" (Pius XI).
Va morir el 31 de gener de 1888. Va ser beatificat
(1929) i canonitzat (1934) per Pius XI el dia de Pasqua de lAny
Sant de la Redempció. Avuí lanomenem senzillament, Don Bosco,
como si visqués entre nosaltres. La seva figura, simpàtica i atractiva,
ha estat una revelació de lamor de Déu als joves del nostre
temps.
(Per Rafael
Alfaro, salesià, al "Boletín
Salesiano" )
|