SANT JOAN BOSCO


pare i mestre dels joves

La biografia de Sant Joan Bosco es molt simple i molt complexa. Molt simple perquè pot reduïr-se a una frase: "L’home que consagrà la seva vida als joves". I molt complicada perquè ha necessitat vint volums de moltes pàgines per escriure la seva biografia. Fem un esforç.

El somni dels nou anys

So-9anni.jpg (5883 bytes)Joan Bosco neix a I Becchi, una masia de Castelnuovo d`Asti, del Piamont italià, el 16 d’agost de 1815. Orfe de pare als dos anys, té la sort de tenir una mare santa, "mamà Margarida", que l’educa amb tendresa i fortalesa. Joan és el petit de tres germans. Té una intel.ligència desperta, una imaginació viva i una gran força de voluntat. És el cap dels seus companys, als qui repeteix la predicació del mossèn i els diverteix amb jocs i contes. Ell mateix atendrà les vaques i fixarà els ulls en els llibres, ja que se li ha ficat al cap que vol ser capellà.

Als nou anys té un somni que marca tota la seva vida. Es troba entre una multitud de nois que riuen, juguen i blasfemen. Joan pretén fer-los callar a cops de puny. Apareix un personatge que el crida pel seu nom i li diu: "No amb cops, sinó amb dolcesa, amb amor". També apareix una Senyora. L’agafa de la mà i li fa veure un difícil ramat de cabrits, gossos, gats, ossos i altres animals ferotges . "Heus aquí el teu camp -li diu-. Fes-te humil, fort i robust". Tot seguit aquelles feres es van transformant en mansos anyells que fan festa davant del Senyor i de la Senyora. El petit Joan es posa a plorar. No entén de què es tracta. La Senyora li posa la mà al cap i li diu: "Al seu temps ho entendràs tot". I es desvetlla.

Dificultats en el seu camí

    Per ser sacerdot ha d’estudiar. Però els pobres no tenen mitjans. A més, el seu germanastre, l’Antoni, s’hi oposa radicalment: Aquesta oposició l’obliga a sortir de la seva casa natal de I Becchi. A la ciutat de Chieri treballa i estudia: fa de cambrer, de sastre, ferrer i fuster. Dona classes a alumnes endarrerits. Tot li servirà per a la fundació dels primers tallers d’arts i oficis pels aprenents.
    Fa el batxillerat i funda la "Societat de l’Alegria" amb un grup de joves companys de classe. Aquí hi ha l’arrel d’un dels seus grans principis: "Santedat és alegria". Reb l’ordenació sacerdotal el 5 de juny de 1841, als vint-i-set anys. Mamà Margarida li diu unes paraules inoblidables: "Començar a dir missa és començar a sofrir".

L’Oratori festiu

jboscos.jpg (11770 bytes)8 de desembre de 1841. Don Bosco va a celebrar l’Eucaristia a l’església de Sant Francesc, a Torí. El sagristà troba un pobre noi a la sagristia i li mana que ajudi la missa. No sap de què es tracta.
    - Llavors, què fas aquí?
    De males maneres, el llença al carrer a crits i cops d’escombra. Intervé Don Bosco:
    - Què fa vostè? Per què li pega? No sap que és un amic meu? Cridi’l inmediatament: he de parlar amb ell.
    El noi torna moix i tremolós. Porta el cap rapat i la jaqueta bruta de calç. És un orfe emigrant. Finalitzada la missa, Don Bosco comença un diàleg. Li pregunta pel seu nom, pel seu ofici, per la seva familia, per la seva edat. Li pregunta si sap cantar. No, no sap res. I després, la pregunta clau: "Saps xiular?". El noi es posa a riure. Té setze anys i no ha fet la primera comunió. No s’atreveix a anar al catecisme perquè és massa ganàpia entre els petits, i se’ñ rifen. I Don Bosco s’ofereix a fer-li la primera lliçó de catequesi. Comencen amb un Avemaria.
    El diumenge següent són ja nou. Després...

Don Bosco en quatre temps

Quatre grans etapes marquen el procés creador de Don Bosco:
- 1841 - 1848. És l`etapa dels inicis del seu apostolat juvenil.
- 1848 - 1857. Període difícil en la política d’Italia. Comença les seves escoles professionals.
- 1857 - 1875. Época de la fundació dels Salesians. Construeix la basílica de María Auxiliadora
- 1875 - 1888. Época d’expansió per Italia, Europa i Amèrica. Funda els Cooperadors Salesians.

El sant dels joves

    A la seva mort, els Salesians eren 733, en sis inspectories o províncies, i 57 cases. Les Salesianes eren 390, 40 cases i 5 nacions. Els Cooperadors eren més de 80.000. Don Bosco tenia la gràcia de fer amb senzillesa de prestidigitador les coses més difícils, fins i tot els miracles. Eren molts els qui deien que no podia ser sant perquè era "furbo" ( un picardiós ). Però ha estat qualificat " un home llegenda" (Víctor Hugo), "la meravella del seu segle" (Urbano Ratazzi), "l’unió amb Déu" (cardenal Alimonda), "el sant dels joves" (Pius XI).
    Va morir el 31 de gener de 1888. Va ser beatificat (1929) i canonitzat (1934) per Pius XI el dia de Pasqua de l’Any Sant de la Redempció. Avuí l’anomenem senzillament, Don Bosco, como si visqués entre nosaltres. La seva figura, simpàtica i atractiva, ha estat una revelació de l’amor de Déu als joves del nostre temps.

(Per Rafael Alfaro, salesià, al "Boletín Salesiano" )